miércoles, 30 de diciembre de 2009

Recitació



Bé doncs jo vaig escollir un conte que vaig trobar a la web http://www.unamadecontes.com/.

He ficat un enllaç a la primera línea d'aquesta publicació cap al conte, per si algú li interessa escoltar-ho un altre cop.

VALORACIÓ PERSONAL

Sincerament, no pensava per res del món, que ho passaria tan malament davant de tothom jo sola, ho portava molt ben preparat, però els nervis van fer que se m'oblidessin algunes cosetes.

M'hauria agradat fer-lo molt millor, ja que a casa hem sortia perfecte, pero no va poder ser.

Hem sentia amb la mirada perduda i quan vaig veure la meva filmació, ho vaig afirmar.

Escenificava massa els nervis i donava una sensació de molta inseguretat.

La descripció

La descripció presenta lingüísticament sentiments, persones, objectes, animals, etc.

Hi ha dos tipus de descripcions:

- La descripció objectiva: L'autor és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen. És una característica dels textos científics i acadèmics. L'autor només descriu el que veu.

- La descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Com elaborar una descripció?

1. EXPLORAR LA SITUACIÓ

2. ORDENAR LES SITUACIONS QUE HEM OBTINGUT

3. REDACTAR EL TEXT

lunes, 28 de diciembre de 2009

Visita a un centre educatiu escolar: CEIP Costa i Llobera

El CEIP Costa i Llobera (1958-2008) està situat a la Ronda de Dalt de Barcelona. Abans era un col·legi privat però des de fa cinquanta anys es va tornar una cooperativa i un col·legi públic. El Costa i Llobera és un institut escola i té tres etapes educatives: infantil, primària i secundària. Abans l’escola estava dividida en nens i nenes. L’objectiu d’aquesta escola es acompanyar a l’alumne en el seu desenvolupament i potenciar el treball en grup. Aposten per l’innovació, per un projecte de centre. Antigament cap escola feia sortides a campaments o colonies, i aquesta escola al contrari, si. Dos elements fonamentals i que tenen molt en compte en aquesta escola són: la música i la plàstica, ja que estimulen i organitzen les sensacions dels nens, també fan dansa i toquen instruments.
També tenen un hort que un cop a la l’any renoven els nens amb els pares.

Objectiu de l’escola exemplificat:

Alícia: - Cap a on vas?
Gat: - Depèn de on vols anar.

Metodología:

- Cultura catalana des de la seva fundació
- Porten en el dia a dia els valors de la cultura catalana
- Porten una metodología molt respetuosa per arribar al món
- Tracten molt i des de petits l’expressió oral
- Treballen el castellà, el català, l’anglés i el francés
- Cada nen amb el seu portátil a l’aula
- Tracten a fons la convivencia, que es sentin com a casa: valoració com a persones competents, acolliment
- Disposen d’un hort, que un cop a l’any els pares amb els fills renoven i conreen.

Visita a un centre socioeducatiu : IES Eugeni d’Ors

En quant vam arribar al barri de Sant Roc de Badalona, hem anat al IES Eugeni d’Ors i ens han explicat breument en que consistirà la visita que faríem. En primer lloc ens ha definit què era un pla educatiu d’entorn. L’objectiu dels plans d’entorn és crear una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.És una feina conjunta que realitza la Generalitat, l’Ajuntament i entitats culturals per aprofitar els recursos que ofereix la ciutat per a millorar en l’àmbit educatiu.A continuació ens van esmentar la situació en què es troba actualment el barri i la que va portar a formar aquest pla d’entorn.A l’any 1962, Sant Roc va crèixer molt però es van produïr unes greus inundacions que van portar a reubicar el barri i es trasllada a gairebé tota la població els anomenats barracons grisos. A partir d’aquí, la població creix desfavoridament i en en molt dolentes construccions, a causa d’això, aquest barri va patir greus accidents a causa de les pèssimes construccions de les cases.Hi ha edificis construïts en forma de lletra H, aquests, ens donen una mostra dels edificis que conserva el barri de l’Antiguitat. A més, hi ha també cinc torres en forma d’hèlix que delimiten el perímetre del barri.L’ambulatori, la biblioteca, el mercat, el centre cívic, el centre social, la residència de malalts físics, la residència de malalts psíquics (en procés), són unes de les instal·lacions públiques que la població de Sant Roc pot gaudir actualment.Moltes gestions en les que la societat del barri ha invertit qüantitats de diners, ha estat per a el consum de drogues, que ha causat malalties, gent a la presó, morts per excés de consum, entre d’altres. Això ha comportat una actual inversió important per tal de millorar infraestructures, i en general, per a invertir en allò realment necessàri per al barri.En l’actualitat, Sant Roc és el barri amb més població d’ètnia gitana de tot Catalunya. A la plaça Camarón de la Isla es congregaven unes 700 o 800 persones d’ètnia gitana i romanesos. La gent va aconseguir la dispersió d’aquestes persones mitjantçant multitid de protestes i reclamacions, ja que els habitants es sentien cohibits i no vivien amb tranquil·litat.L’Ateneu popular de St. Roc és un edifici que entra a formar part d’una associació per facilitar subvencions, ajuts econòmics a les famílies, serveis, etc..Aquest edifici que vam visitar, antigament era un punt de reunió dels habitants del barri, un centre social.El seu funcionament es basa en un sistema assembleari, i s’organitza per comissions, grups i projectes.Els treballadors de l’Ateneu són voluntaris, actualment només hi ha vuit treballadors contractats.Horaris d’activitats que ofereix aquest centre:- Matí: Ludoteca, formació global comunitària (per a dones gitanes concretament), atenció materno-infantil (per a nenes que són mares), entre d’altres.- Tarda (després de dinar): Tallers amb dones sense les dificultats anteriors.- A partir de les cinc de la tarda: Esplais, s’organitzen colònies, es a dir, actua com a centre obert.Els nens d’entre 5 i 8 anys són els més desfavorits, al centre hi acudeixen famílies en situacions realment preocupants.Des de l’Ateneu busquen promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions públiques de l’entorn, ja que és necessària la participació d’aquestes conjuntament.Voldria fer menció, per acabar, de què no hi ha res gratuït, ja que sinó no es valora. Tothom paga encara que sigui molt poc. Aquí nosaltres per l’esplai dels infants potser paguem prop dels cent euros mentre que allà paguen un vint per cent d’això.

Jornada de Pràctiques: CEIP Edumar

Per començar, m’agradaria agraïr a l’alumne de tercer d’educació física Ivan Húmedes, per les seves recomanacions pel meu futur, per ensenyar-me l’escola i per deixar-me assistir a una classe de tercer de primària.

ORÍGEN DE L’ESCOLA
L'escola Edumar va començar gràcies a l'esforç d'un grup de 70 famílies que varen comprar un antic hotel de la platja per convertir amb les seves mans en una escola per als seus fills i filles, amb esperit democràtic, innovador i sense ànim de lucre. Això va ser l'any 1974 , encara en època franquista.Van trobar un equip de mestres amb qui confiar i treballar conjuntament. Amb la democràcia es van unir al Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) . L'any 1987 , la Generalitat de Catalunya va integrar aquestes escoles a la xarxa pública i els mestres amb unes oposicions vam passar a ser funcionaria públics. L'any 1994 vam estrenar edifici i ubicació pels problemas que presentava l'antic edifici. L'any 2003 es va realitzar l'ampliació del centre tal com el tenim ara pel doblament progressiu dels nivells. El curs 2010-11 haurem arribat a la doble línia completa..

AMPA
L'AMPA és un òrgan viu i participatiu
Tots els pares i mares de l'escola en formem part.
Els membres de la Junta Directiva, els representants de les diferents comissions i els delegats de cada classe són els representants de tots els pares i mares i assisteixen a las REUNIONS de junta, que es fan un cop al mes. Ofereixen i comparteixen part del seu temps i gràcies a la seva col·laboració i aportació fan possible el funcionament i posada en marxa de diverses activitats, tant dins de l'escola (menjador, extraescolars, servei d'acollida als matins,....) como fora (Coordinadora d'AMPAs, Pla de formació per a pares).

Això no vol dir que la resta de pares i mares no puguem col·laborar també. Tota col·laboració és benvinguda: aportar idees, fer suggeriments, oferir ajuda per temes esporàdics (com ara, l'organització de festes),...

L'opinió de tots i totes és IMPORTANT. Per això, disposem d'un correu electrònic i comptem amb un FÒRUM (accessible des de la secció ENLLAÇOS) per compartir idees i opinions. També podem fer arribar els nostres comentaris a través dels delegats de classe, o deixant una nota a la Secretaria de l'AMPA i fent servir el formulari CONTACTAR.
Tots els pares i mares de l'escola formem part de l'AMPA.
Tenim el dret i el deure d'assistir a les Assemblees Generals, normalment 2 cada curs.

FUNCIONAMENT D’UNA CLASSE DE PRIMÀRIA
Vaig assistir a una aula de primària a classe de matemàtiques i de medi ambient.
Realment, aniré al grà, potser no resulta sorprenent per a tothom però realment per a mi ho va ser molt! Jo vais entrar i vaig seure amb els nens, i concretament el nen que hem va tocar al meu costat era un nen pàlid, que de sobte es va aixecar sense molestar a ningú ni fer soroll es va anar a un estant, va agafar un aparell es va punxar el dit i al veure que tenia el sucre baix es va prendre una galeta Maria i va seure. Cap company va posar cara d’espantat ni res, era el dia a dia, i la professora que per cert, era exalumna de Blanquerna hem va explicar que aquest nen era diabètic i ara amb 8 anys era el primer any que s’ho mirava sol, que abans venia la mare a mirar-li molts cops al dia.
El que també hem va sobtar molt gratament va ser la distribució de càrrecs a classe, hi havíen els següents:
- President/a
- Secretàri/a
- Llista
- Pissarra
- Fulls
- Biblioteca
- Neteja
I la distribució del suro de la pared de classe mostrava els següents horaris:
- La llista
- L’horari
- Piscina
- Càrrecs
- Sortides
- Flúor (un cop a la setmana)Realment aquesta escola hem va ENCANTAR.

El centre de día

L’Edu López i el Carles Furest ens van presentar una activitat que van realitzar. Van anar a un centre de dia i van realitzar una entrevista a una col·laboradora d’un centre de día. I les preguntes que van realitzar van ser les següents:
- Que pretén o quina es la seva Raó d'existir?
- Tipus de nens que rep?
- Necessitats dels nens?
- Caracteristiques especials de l'educador i/o professionals dels centre?
- Recursos, infrastructures i/o necessitats del centre?
- Tipus de gestió, subvencions, ajuts...?
- Activitats que es fan al centre?
- Diferències entre centre de dia i centre d'acollida?
- Objectiu dels educadors?
- Experiències personals dels nens sense noms?
- Com arriben els nens al centre?

Representació d’una situació: Bulling


L’Anna Díaz, l’Alba Orna, la Sandra Cañete, la Lídia Iglesias i jo, la Sandra, vam preparar una dinàmica per a tractar un tema una mica delicat, però q ue hi és present actualment a diari: el bullying.
L’activitat va consistir en que tots havíem de fer de nen, menys dos, un feia de professor/a i l’altre de nen marginat. Vam repartir gomets als fronts de tots els components del seminari, un grup de quatre persones portaven el mateix color de gomet i un altre grup portava un altre color, i només va haver un de nosaltres que va portar un gomet de un color que no era repetit, per tant no sabía amb qui adjuntar-se. A sorts vam escollir a la professora que en aquest cas va ser la Nàdia. Aquesta, va surtir de classe i tots nosaltres vam simular la situació d’una aula de primària en el cas que hi haguèssin dos grups i un nen sol, i veure com es riuen d’ell i posen mil excuses per no anar amb ell. La veritat hem de reconèixer que s’ho vam posar complicat a la professora, no sabía com solucionar aquesta situació.
Bé doncs un cop realitzat el simulacre vam seure tots a les catires i vam parlar del tema i vam intentar treure solucions per a acabar amb aquella situació i les que vam trobar van ser les següents:
- Separar els grups per números en comptes de per gomets de colors
- Fer que els marginats escollin els components del seu grup
- Deixar el nen dins de classe i preguntar-li davant de tots els seus companys com es sent.
- Demanar als nens que facin una redacció sobre com solucionar la situació d’un nen marginat.
- Fer una redacció sobre com reaccionaria jo si hem fèssin bullying.
- Veure una pel·lícula sobre el bullying o algún anunci d’aquesta temàtica.
Per concluir m’agradaria comentar que va ser una activitat molt entretinguda i dinàmica en la que vam participar tots cooperant per buscar solucions.

Visionat de documentals

Aquesta activitat va ser realitzada per el Joan Amat, l’Alba Salinero i el Albert Valbuena. Per a la realització d’aquesta activitat calia veure pr eviament uns documentals sobre la super nani. Aquests documentalts tractaven la conflictivitat dels nens.
Més endavant después d’haver vist aquests documentals vam haver de respondre uns qüestionaris sobre les possibles solucions en cas de ser el seu educador. Jo personalment vaig encertar juntament amb l’Edu Lòpez i el Carles Furest, la majoria de les solucions ( vam contestar uns qüestionaris a classe de tres en tres).
Va ser una activitat molt interessant on vam participar tots activament.

Actualitat educativa: Revistes educatives

En aquesta sessió de seminari va manar amb el nostre tutor, el Jorge a la Biblioteca de la universitat a observar diferents revistes sobre l’actualitat educativa i havíem de escollir les que per la seva temàtica ens cridessin més l’atenció i a mi personalment la que més hem va agradar va ser : Música y educación nº78 Revista trimestral de pedagogía musical (juny 2009), la qual tracta els temes més innovadors de la música i l’educació.

Debat sobre ‘’La Fiscalia preocupada por el Augmento de hijos que pegan a sus padres’’

Les principals causes que provoquen l’augment de nens que peguen als seus pares són aquestes que vam deduïr en aquella sessió de seminari:
- Problemas mentals Graus
- Manca d’afectivitat anterior a l’agressió
- Imitar el que veu a casa

I les principals solucions que hem trobat entre tots han estat les següents:
- Al reformatori NO, perqué a vegades surten pitjor
- Intervenció de l’escolaServeis socials

Universitat: Com si el futur fos el sentit:

Aquest dia vam tractar la lectura en veu alta i vam tractar els següents temes relacionats amb la universitat com si el futur fos el sentit.
Trobar un sentit i pensar en el futur de la universitat consisteix en:
Pensar en el teu futur i reflexionar cap al pasta. Cada universitat té el seu pròpi sentit característic. El futur de cada universitat és diferent ja que el cànon de cada acadèmia és únic. Actualment escasseja el plantejament del sentit de la universitat, i s’hauria de reflexionar sobre aquest aspecte ja que és un tema important.
La universitat com a institució demana que el saber sigui transmès. S’estimula l’educació del nen per a fer-lo un ciutadà que visqui a la polis. La universitat té dos mil·lenis d'evolució. La Universitat i la societat no estan separades, sinó que són indissociables, una inclou l'altre. La mateixa gent que forma la societat, forma la universitat. No es pot parlar d'un sentit institucional, perquè la gent no està prou implicada, ni interessada en crear institucions. Per l'autor institucions són les escoles, o les ONG, en definitiva estructures que cobreixin una necessitat de la societat. La iniciativa d'un grup de persones per debatre un tema, pot crear institucions, per exemple un ateneu, que fa molts anys que es duen a terme. Les institucions poden tenir inèrcia, que pot donar una certa manca de llibertat i flexibilitat. La institució dificulta la llibertat individual de la persona.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Blocs i educació

Aquesta conferència va ser duta a terme per l'Anna Pérez. Encara que jo no vaig assistir perque vaig estar a la del Ciberàrium he vist la conferència i el power point i m'ha semblat molt interessant i volia comentar al meu bloc la meva opinió sobre aquesta conferència.
Penso que ha estat molt interessant ja que avui dia els blocs són un mitjà de comunicació que abarca moltes possibilitats.
Bé doncs penjo aquí la conferència per si algú no l'ha vist i l'interessa:

Habilitats lingüístiques



A la assignatura de COED vam tractar els següents conceptes:




1. Llegir: és el procés a traves del qual es compren un text escrit.


Implicacions de la definició:



a)Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit te per qui el llegeix no és una replica exactament igual que el significat de l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que dependria del text, dels objectius, els coneixements previs, etc.



b)Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre lleguin per alguna finalitat. L'objectiu sempre guia la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats (rapida, per plaer, obligatòria, intensiva, etc.)



c)Llegir és un procés d'interacció entre qui el llegeix i el text. Amb aixó volem dir que qui llegeix, ha de fer seu el text relacionar-ho amb allò que ja sap, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.



d)Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.




2. Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.




3. Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.




4. Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.Que demana saber escoltar:



a) Un paper actiu i participatiu.



b) Un respecte per l'emissor i les seves idees.



c) Ser objectiu per intentar entendre el que ens diu l'altre.



d) Un von oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'emissor.



e) Sap descobrir les principals idees del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

Papiroflexia

Fa temps, a seminari el Sergio Rella, la Nadia Ambroj i l'Edu Muñoz van dur a terme una sessió sobre papiroflexia.
Van realitzar un power point per a que poguèssim veure l'explicació de les activitats que vam dur a terme.
Primer vam fer un comecocos tradicional, ( que per cert, jo ja ho sabia fer ^^ ) i després vam fer un cor super chulo.
Hem va agradar molt a manera de com ens ho van explicar ja que es van posar al costat de la pantalla del power, i mentre ens explicaven els pasos ells mateixos els anaven realitzant amb el seus papers com a exemple per a la resta de components del seminari.
A mi aquesta activitat hem va resultar molt divertida i entretinguda i sobretot hem va agradar molt el fet de com ho van presentar i com van interactuar amb la classe i com van ressoldre els dubtes de tots els que no sabiem continuar amb el procediment
Aquest és el power point que van fer servir, l'he agafat del bloc de l'Edu Muñoz (amb el seu consentiment!) :

domingo, 6 de diciembre de 2009

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

El llenguatge oral:

Què s’entén per saber comunicar oralment? Doncs resoldre situacions com les següents:
– Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
– Trobar arguments per a defensar una proposta.
– Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió.
– Saber valorar: distingir la informació essencial de
l’accessòria.
– Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa.
– Saber pensar amb claredat (que és la base de saber
parlar amb claredat).
– Saber fer una presentació de 10 minuts ben raonada.
– Trobar solucions creatives als problemes.


La bona retòrica i la mala retòrica:

Ambrose Bierce fa una crítica correcta al que anomenarem mala retòrica. Plató, en canvi, elogia una cosa totalment diferent: la bona retòrica. L’opinió d’Ambrose Bierce, molt estesa, que associa retòrica amb engany. Però hi ha una bona retòrica, la que van defensar en l’antiguitat Plató, Aristòtil i Ciceró, aquesta bona retòrica té unes característiques oposades a la dolenta: és plena de sentit, senzilla, clara, original, moderna i sincera.

El control dels nervis:

Alguns trucs pràctics:
– El nerviosisme minva si l’orador s’aixeca i fa unes passes.
– Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua.
– Respirar profundament i lentament abans de començar.
– Somriure. La rialla relaxa l’emissor i el receptor.
– El neguit és un problema més acusat abans de la presentació.
– Abans de començar, és bo fer un cop d’ull panoràmic a les cares de l’audiència.
– Dominar molt bé el principi i el final.
– Cal començar parlant a poc a poc.
– És bo arribar al lloc del discurs una mica abans de començar.
Recursos per no quedar-me en blanc:
– Reconèixer-ho obertament, però sense demanar disculpes ni oferir explicacions.
– Repetir el darrer que s’ha dit amb altres paraules.
– Formular una pregunta al públic. De vegades, la millor defensa és l’atac.
– Saltar-se la part del discurs on s’era i continuar per la següent.
– Fer un resum del que s’ha tractat fins aquell moment.
– Resumir el darrer que s’ha dit.

Per què, qui, què i com

Per què?L’objectiu

1. L’orador el pot transmetre al públic des del principi de l’exposició.
2. L’orador té molt clar el fil conductor del seu discurs.
3. És imprescindible definir els objectius abans de planificar la presentació. L’orador s’ha de formular les preguntes següents:
– Per què faig aquesta exposició?
– Per què me l’han demanada a mi?
– Què n’espero aconseguir?
– Com puc fer que resulti interessant?
– Quins coneixements té l’audiència sobre el tema?

A qui? Públic

Per a temptejar l’audiència hi ha tres tècniques:
– Arribar al lloc abans de l’hora de començar la xerrada per tenir temps d’estudiar el públic.
– Portar preparats diferents inicis de l’exposició, i utilitzar-ne un o un altre segons el que s’intueixi del públic.
– Fer preguntes i demanar opinions. És la millor manera de copsar la disposició de l’audiència.

Què? El guió

– Cal planificar amb antelació l’ordre i la connexió lògica entre els punts que s’exposaran.
– L’exposició ha de constar d’un seguit de parts interconnectades, però cadascuna s’ha d’aguantar per ella mateixa.
– Les parts interconnectades han de convergir cap a l’objectiu final.

Com? Els mitjans

Els mitjans bàsics són:
– La veu i el llenguatge corporal.
– Els recursos lingüístics.
– Els mitjans de suport i audiovisuals.

Improvisació i naturalitat:

El bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs al públic, s’hi
comunica, canvia sobre la marxa. Cal tenir en compte que, en general, el registre del llenguatge escrit és més complex que el de l’oral.
El bon orador, per tant, ha de parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat. El bon orador és el que porta un guió que fa de carcassa del discurs. A partir d’aquesta carcassa, l’orador improvisa, s’avança, recula, insisteix en un punt, fa variacions
sobre un altre, se salta alguna cosa, tira endavant i enrere, depenent de les reaccions del públic.
La principal qualitat del bon orador és la naturalitat. Un dels grans problemes és que, en enfrontar-se a un públic, l’orador es cohibeix i deixa d’actuar amb naturalitat. Una regla d’or: per a parlar bé en públic cal ser natural. És a dir, parlar com es faria amb un grup d’amics.

El guió i la memòria:

L’orador que vulgui improvisar bé ha de cumplir dues condicions:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2. Memòria: ha de memoritzar el que dirà. Ho ha de tenir molt clar, per poder dir-ho amb el màxim convenciment i naturalitat.
Cal memoritzar les idees, no les paraules. Si l’orador té les idees clares, les paraules concretes no l’hi de preocupar, perquè sortiran de forma improvisada.

El feedback: la mirada:

El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’esquema bàsic té cinc fases:
1. L’emissor té unes idees que vol transmetre.
2. L’emissor les expressa (bé o malament) en un missatge.
3. El receptor rep el missatge.
4. L’emissor capta la reacció del públic (badalls o rialles) mitjançant el feedback.
5. L’emissor segueix transmetent les seves idees.
És essencial per a l’orador mirar l’auditori, per dos motius:
1. Mirar és obtenir informació.
2. Mirar és dominar.
El feedback pot provocar canvis com:
– Saltar-se una part de la presentació que s’intueix que no interessarà.
– Desenvolupar més una part que estava previst explicar per sobre.
– Contar o deixar de contar anècdotes o acudits.

La importància de la veu:

Hi ha quatre aspectes de la veu que l’orador ha de tenir presents: volum, velocitat, articulació i actitud. La veu és extraordinàriament important i revela molt de l’orador. La potència expressiva de la veu es pot comprovar fàcilment.

L’entonació:

L’entonació és la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules, les frases i les oracions. El registre sonor que va dels sons lingüístics més greus als més
aguts és el que es coneix com a camp de l’entonació. Hi han tres grans grups:
a) Frases enunciatives. Comencen en to greu, pugen i tornen a baixar.
b) Frases interrogatives. Algunes comencen en un to greu i acaben en un to agut
c) Frases exclamatives. Són les que tenen un to uniformement alt.
Una errada en una entonació o en un èmfasi pot alterar el significat d’una frase.
Amb la veu, l’orador pot remarcar les paraules o grups de paraules més importants. Si ho fa, aconseguirà un doble objectiu: trencar la monotonia del to i fer que el públic tingui més clares les idees clau.

La respiració:

Aquest sistema consisteix a inspirar l’aire i introduir-lo fins a l’estómac. Així, la respiració és més profunda, hi cap més aire i s’eviten els tres problemes de la respiració “costal superior”.
a) No es força la gola. És molt típic en professors que respiren malament patir afeccions a la gola.
b) S’evita l’ofec i el cansament. Aquest és un problema que solen tenir els oradors novells: la sensació d’ofec i el cansament quan fa pocs minuts que parlen.
c) La veu és més atractiva. Quan es treu l’aire del diafragma, la veu té millors modulacions i sonoritats.

El silenci

El silenci té tres grans virtuts:
1. Dóna a entendre clarament que l’orador no està nerviós. Amb els silencis, l’orador s’imposa al públic.
2. Permet a l’orador respirar millor.
3. El silenci és un element més d’entonació, que permet a l’orador articular el discurs i remarcar les coses importants. Les pauses poden servir per a:
– Anunciar un missatge principal.
– Donar temps a pair un missatge important.
– Separar dues parts del discurs.
– Recuperar l’atenció.

Claredat, precició, brevetat


Hi ha dos trucs molt senzills que forcen l’orador a la claredat. Són aquests:
a) Construir frases curtes. L’orador que parla sistemàticament amb frases curtes i simples ha de ser clar per força.
b) Utilitzar un ordre gramatical lògic. És a dir, utilitzar l’estructura lògica de la frase: subjecte + verb + predicat.

Explicar amb exemples

Per a aclarir l’assumpte són molt apropiades
les comparacions, algunes de les quals serveixen
per a provar el que diem, i altres per a expressar
més del que diem. Hem de cuidar que el que adduïm
per a la comparació no sigui una cosa fosca o desconeguda.
Quintilià

L’humor:

El sentit de l’humor de l’orador:
– Trenca barreres amb l’auditori.
– Genera identificació i confiança.
– Relaxa l’auditori i, en relaxar-lo, el fa més receptiu.
L’humor ben dosificat pot servir per a explicar moltes coses. Explicar acudits o anècdotes gracioses és una forma d’exemplificació.

Altres figures retòriques:

• Paradoxa: Construir una frase que inclou una contradicció aparent, sota la qual hi ha una veritat profunda.
• Eufemisme: No dir clarament allò a què ens referim.
• Antítesi: Definir una cosa per oposició a una altra.
• Ironia: Dir una cosa quan en realitat volem dir-ne una altra, i sabem que el públic interpretarà aquesta altra.
• Onomatopeia: Reproduir sons de la realitat.
• Asíndeton: Suprimir connexions gramaticals d’una frase per donar-li més força.
• Pregunta retòrica: Formular una pregunta al públic sense esperar resposta.
• Clímax: Fer ascendir una determinada idea.
• Circumloqui: No entrar directament en un tema, sinó donar un tomb per temptejar el territori.
• Hipèrbole: Exageració.
• Minimització: Treure importància a una cosa.
• Personificació o antropomorfisme o prosopopeia: Donar vida a un objecte inanimat.
• Sinècdoque: Identificació del tot per la part.
• Retardament o suspens: Provocar l’interès evitant donar una informació esperada.
• Anticipació o flashforward: Avançar el que es dirà.
• Recordatori o “flashback”: Recapitular el que s’ha dit.
• Explicació: Explicitació d’alguna cosa.
• Repetició: Figura que consisteix a insistir sobre una paraula o frase important.

Parlar bé el català

Per al bon orador és important dominar la llengua amb què s’expressa. És especialment necessari tenir-ho en compte en el cas del català, una llengua de vegades és molt maltractada i massa contaminada per la influència del castellà.


El llenguatge corporal

L’orador ha de dominar els seus gestos.
La seva posició ha de ser tibada i aixecada.
S’ha de passejar de forma espaiada,
però no llarga. S’ha d’avançar amb moderació
i poca freqüència. No ha de sacsar el cap,
ni jugar amb els dits, ni grapejar cap objecte.
Ciceró

L’actitud: començar amb un somriure

El somriure desperta simpatia i confiança. Si l’orador transmet amabilitat de bon principi, el públic ho agrairà. Amb el somriure diu: “Estic content d’estar amb
vosaltres i compartir tot el que sé.” I el públic se sent còmode i content d’assistir-hi.

La posició del cos:

Recomanacions pràctiques pel que fa a la posició:
– Ensenyar el cos sencer. Si amagar el cos darrere la taula o el faristol dóna imatge d’inseguretat, de poca sinceritat, d’intraquil·litat i d’hostilitat, mostrar-lo sencer transmet imatge de seguretat, de sinceritat i de tranquilitat
– Moure’s de tant en tant. L’orador ha de saber combinar l’estar quiet amb el bellugar-se .
– Evitar els moviments cícilics.
– Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes, com ara clauers, bolígrafs, ulleres o roba.
– No creuar els braços perquè dóna imatge d’inseguretat i d’estar a la defensiva.

La gesticulació:

D’entrada, és molt important que la gesticulació compleixi quatre condicions:
1. Ha de ser natural. La naturalitat és una de les qualitats clau de l’orador. No cal dir que les gesticulacions exagerades o teatrals són totalment contraproduents. La naturalitat captiva el públic, i la teatralitat el fa ser desconfiat.
2. No ha de semblar assajada. De vegades, els alumnes de cursos d’espressió oral demanen com han de gesticular, com si existís un llenguatge del gest universal i comú per a tothom. Aquest, però, no existeix.
3. Ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú. Tothom té la seva manera peculiar i natural de gesticular, i hi ha de ser fidel. El problema més freqüent és que els oradors, per nerviosisme, no saben gesticular davant l’auditori.
4. No ha de ser exagerada. La gesticulació exagerada no és natural i no agrada al públic. L’orador és com un actor. I quins són els millors actors? Evidentment, aquells que mostren una actitud tan natural que el públic no nota que actuen.

La mirada:

1. Mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus caps.
2. Aprendre a mirar els elements del públic. Saber com van vestits, de quina forma estan asseguts, si porten ulleres, per exemple.
3. El contacte visual: consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada. És el més important. El contacte visual significa mirar directament una persona del públic com si ho féssim individualment. Si l’orador parla davant un públic nombrós, però, és imposible mirar a la cara cadascun dels assistents. En aquest cas cal dirigir-se a grups amplis successivament. Cal aturar-s’hi uns instants abans de passar a d’altres, sense oblidar-ne cap.

Tipus de mitjans audiovisuals: la informació audiovisual

s’utilitzen amb molta freqüència els mitjans audiovisuals per a acompanyar presentacions orals o discursos. En gran part de les presentacions, l’orador porta
el suport d’una pantalla d’ordinador o, com a mínim, de transparències. Els principals mitjans audiovisuals que es poden utilitzar són:
– La pissarra.
– La llibreta-pissarra.
– Les diapositives.
– El retroprojector de transparències.
– La pantalla d’ordinador
– El vídeo.
L’ús d’aquests mitjans té dos avantatges:
1. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes. En les transparències o a la pissarra, l’orador hi pot anotar l’essència del contingut del
discurs, de manera que el públic ho vegi més clar.
2. Els mitjans audiovisuals són molt importants i útils
per a un tipus concret d’informació: l’estadística.
El gràfic és una forma de presentació de dades molt més interessant que les simples llistes de fets i números: cada gràfic renova l’atenció de l’audiència i afegeix interès a l’exposició.
L’utilització del Power Point: si el públic escolta una idea, li entra només per
un sentit corporal, l’oïda. Si el mateix públic, a més, veu escrit l’enunciat d’aquella idea, l’efecte serà doble, perquè li haurà arribat via dos sentits: l’oïda i la vista. Per tant, el seu efecte serà el doble de gran.

Com preparar un discurs:


El bon orador, l’orador eficaç, va al gra i s’explica de forma transparent. I, per a anar al gra,necessita saber perfectament què és el que vol dir.

Què és el guió?

La definició és breu, però interessant. S’hi poden destacar tres aspectes:
1. És un conjunt d’idees, no de paraules. Als apartats “Improvisació i naturalitat” i “El guió i la memòria” s’explica que un bon discurs no ha de ser llegit, sinó improvisat a partir d’un guió.
2. En el conjunt d’idees que forma el guió n’hi ha que són més importants que les altres. Hi ha dos grans grups d’idees:
– Principals: les tres o quatre idees clau.
– Secundàries: tota la resta.
El bon orador ha de tenir claríssim quines són les idees principals i quines són les secundàries. No les ha de barrejar, i ha de repetir les principals, insistir-hi.
3. Les idees estan posades en ordre: el guió conté les idees ordenades d’una manera determinada segons la lògica, o l’interès de l’orador de destacar-ne unes o les altres. El guió és la carcassa, la guia, el mapa del camí que seguirà el discurs. L’orador que porta un bon guió sap sempre què ha dit en primer lloc, què dirà després, com
comença i com acaba. La preparació del guió del discurs és transcendental. És
impossible parlar amb coherència sense una bona preparació.

El mètode per a preparar un guió

Abans de preparar un discurs, cal seure una estona i reflexionar sobre quatre coses: el públic, els objectius del discurs, les idees principals i els mitjans.
L’experiència demostra a bastament que hi ha una relació molt íntima entre el llenguatge i el pensament. Per tant, per a millorar la manera de parlar, cal també millorar la manera de pensar.
En general, una persona parla de manera desordenada o fosca perquè pensa de manera desordenada o fosca.

Tècniques per a estructurar: mapes conceptuals

Amb les tècniques per a buscar idees i la documentació es recull un munt d’informació “en brut”. Però aquesta informació s’ha d’estructurar posteriorment perquè tingui un sentit. En veurem dos sistemes: el mapa conceptual i l’esquema lineal.

MAPA CONCEPTUAL
Consisteix a posar el tema principal al centre i, a partir d’allí, crear arbres que es ramifiquen en totes direccions.

ESQUEMA LINEAL
És la forma clàssica d’estructurar. Es basa a crear “calaixos” de diferents nivells i treballar verticalment.

Tècniques per a valorar i sintetitzar

Es poden distingir tres nivells de síntesi:
1. Donar una visió de conjunt (resum). És la síntesi com a resum. Es tracta de saber diferenciar què és el més important d’un tema i articular-ho de forma coherent.
2. Trobar una estructura (interpretació). És una operació posterior. No solament es tracta de trobar les idees més importants, sinó de saber establir-ne relacions i interpretar-les d’acord amb relacions de:
– Identitat
– Oposició
– Complementarietat
Es tracta de resumir i interpretar.
3. Formular una problemàtica (creació). En aquest cas es tracta d’utilitzar les dues fases anteriors per a formular la problemàtica subjacent rere el tema. Fer preguntes, cercar enfocaments nous, suggerir solucions. En resum, ser creatiu.

Saber escoltar: una virtut rara

Escoltar, en un doble sentit:
1. Literal: és a dir, mentre dura el discurs, conèixer les reaccions del públic.
2. Figurat: és a dir, construir el guió del discurs imaginant què és el que interessa al públic. El guió s’ha de preparar en funció del que el públic vol, no en funció dels interessos i les obsessions de l’orador.
Saber escoltar té dos avantatges de cara a millorar la comunicació:
1. Afalaga els altres i trenca barreres. Com que s’escolta tan poc, una persona que té la virtut d’escoltar té l’avantatge de sorprendre i captivar els altres.
2. Permet obtenir informació dels altres. És imprescindible per a comunicar saber què pensen o què senten els altres. És impossible convèncer algú sobre un tema
determinat, sense abans saber quines idees té sobre allò.
La manera d’actuar en una conversa de qui sap escoltar és la següent:
1. Estar atent:
2. Escoltar sense jutjar:
3. Sospesar i jutjar.
4. Respondre.

Com ser positius

Molts esdeveniments, idees o notícies no són positius ni negatius, però és positiva o negativa la manera d’enfocarlos. És molt important saber desemmascarar l’enfoca-
ment negatiu i trobar l’altra cara de la moneda, la positiva.
Una tècnica de positivització molt senzilla i extraordinàriament eficaç. Consisteix a donar el missatge negatiu:
– Després de missatges positius.
– Submergit en missatges positius.
Altres trucs per a positivitzar els missatges:
a) Centrar-se en l’altre: l’orientació “vostè”. Si considerem el punt de vista de l’altre, demostrem una preocupació sincera pels seus sentiments. D’aquesta forma es crea una bona disposició.
b) Estil positiu: evitar les frases en negatiu.
c) Lèxic positiu. Cal evitar les paraules amb connotació negativa: queixa, reclamació, negar, desestimar, sentir, disculpar-se, etc.
d) Reconèixer errors. Si, per exemple, hi ha una reclamació amb raó, cal reconèixer-ho immediatament. És una sinceritat que s’agraeix molt.


La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs

1. Introducció resum. A les primeres frases cal seduir el públic i resumir-li breument el que explicarem.
2. Desenvolupament. El discurs pròpiament dit, amb totes les dades i tots els arguments.
3. Conclusions. Recapitulació del que s’ha dit, conclusions i recomanacions.
Quina part del temps cal dedicar a cadascuna de les tres parts? No hi ha cap fórmula precisa i universal, però en general la proporció és aquesta:
1. Introducció-resum: 5-10% del temps.
2. Desenvolupament: 80-90% del temps.
3. Conclusions: 5-10% del temps.
Qualsevol entès pot captar rapidíssimament la qualitat o manca de qualitat d’una persona com a orador después que aquesta pronuncia les quatre o cinc primeres
frases del discurs. Si són bones, tindrà el públic a la butxaca.
Condicions bàsiques que ha de complir una bona introducció a un discurs:
a) Seduir i guanyar-se el públic.
b) Resumir els missatges principals.

Antifont i els oradors clàssics afirmaven que la conclusió havia de tenir dues parts o dues idees:
1. Posita in rebus. És a dir, un resum del discurs. Recordem el gràfic del principi d’aquest capítol: l’atenció és màxima, i cal tornar a repetir el missatge principal perquè quedi ben fixat.
2. Posita in affectibus. Es tracta d’una apel·lació als sentiments, de dir alguna cosa que commogui, que sedueixi o que convenci definitivament el públic.

6 Fòrmules conclusives:

a) Repetir la introducció. Si s’ha desafiat el públic al principi amb una pregunta retòrica, cal donar una resposta al final.
b) Resumir els punts principals. Simplement recordar els missatges més importants.
c) Crida a l’acció. Cal utilitzar aquest mètode amb mesura. És interessant si la presentació ha sortit bé i si realment es veu l’auditori disposat a actuar.
d) Profecia. Causa impacte i és un bon tancament.
e) Promesa. Comprometre’s a complir alguna cosa, si és el cas. És un cas molt freqüent en els mítings polítics i, potser per això, és una tècnica amb poca credibilitat i un xic desprestigiada.
f ) Apel·lar als sentiments. És un bon truc. Per exemple, en la presentació d’una ong o una fundació.



El desenvolupament de la presentació oral o discurs:

L’estructura es crearà tenint en compte l’objectiu. Bàsicament hi ha dues classes de desenvolupament i, per tant, dues classes de presentació, segons l’objectiu que es pretén:
1. Presentació oral per a informar. Es tracta de les exposicions amb l’objectiu d’oferir una informació a l’auditori. No es tracta de motivar, ni de convèncer,
ni d’argumentar, sinó simplement d’informar de manera clara i objectiva.
2. Presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió. Ja no es tracta només d’informar sobre un tema, sinó d’analitzar-lo, argumentar i intentar
convèncer respecte a alguna solució.

Discursos per a informar

1. Titular. La síntesi de la informació en una frase. (En unes quantes més si hi ha avanttítols, subtítols o frases destacades.)
2. El lid. És el primer paràgraf de la notícia. En poques frases, diu el més important, la síntesi de la informació.
3. El cos informatiu. És la resta de la informació. El text va ordenat de més a menys important. Hi ha temes secundaris, informacions de context o paral·leles i especificacions de la notícia principal.

El lector haurà observat que la piràmide invertida té un clar paral·lelisme amb l’estructura del discurs.
1. Introducció resum. Equival al titular i al lid informatiu.
2. Desenvolupament. Equival al cos de la informació.
3. Conclusions. Repetició del titular i el lid informatiu.

Discursos per a convèncer

La capacitat de convèncer els altres és una de les virtuts més importants i més productives que pot posseir una persona.


Les pautes d’atenció

Quan l’atenció baixa, cal fer reaccionar els assistents.
Cal saber canviar la tendència i variar el ritme de l’exposició.
Això s’aconsegueix amb alguns trucs molt senzills:
– Anunciar alguna dada sorprenent.
– Fer una pregunta a l’auditori.
– Elevar el volum de la veu.
– Fer un silenci expressiu entorn a un tema.
– Contar una anècdota graciosa.
– Contar un acudit o fer una broma. L’humorisme
ben dosificat és essencial.

Les notes

Les notes contenen:
– El guió complet.
– Ampliacions de punts que poden resultar d’interès.
– Acudits o anècdotes per a ser utilitzades en un moment donat.
– Respostes a possibles qüestions que pugui plantejar el públic. Les notes poden dur-se escrites en fulls o, també (és molt pràctic), en quartilles de cartró. No hi ha cap problema que un orador consulti les seves notes, ja que Aixa demostra que està ben preparat. Això sí, la consulta ha de ser molt ràpida i no pot tallar el ritme de la presentació.

La reiteració: clan del llenguatge en el discurs

L’orador prudent, el que no és avariciós, ha de seguir les normes que dicta el sentit comú.
1. Cal repetir el missatge principal, i no solament al principi i al final del discurs (introducció resum i conclusions).
2. També cal anar repetint les idees principals (sense que es noti gaire que es repeteixen) mentre dura el desenvolupament. Durant el desenvolupament del
discurs, poc o molt, el bon orador sempre ha d’estar repetint el mateix amb paraules diferents.


Decàleg del llenguatge oral


Característiques:
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.


Aquest treball sobre aquest llibre m'ha donat totes les pautes que necessito per fer bones exposicions a classe i a qualsevol altre lloc.

Eduwiki

La Lídia Iglésias i jo, vam crear un article sobre la Terra per a la Wikipedia. Però, vam cometre un petit error.

Un cop realitzat aquest article, vam demanar opinió al nostre professor de TIC, en Jorge i ens va comentar que no era correcte del tot ja que hauríem d’haver creat un artícle que no figurés a la Wikipedia, un concepte que no estigués editat per cap persona, i la Terra, ja era editat a la Wikipedia.

Per corregir aquesta errada el que vam fer va ser adaptar el nostre article en format per a l’Eduwiki, ja que aquí, si posem Terra no ens apareixerà cap concepte desenvolupat, cap article. Per tant, hem adaptat l’article a un format més juvenil i entenedor per a ments menors d’edad.

Per a la realització d’aquest article vam utilitzar un document de google i a més l’hem publicat com a pàgina web.


Característiques del discurs

Les característiques o propietats del discurs són les qualitats que actuen de manera eficaç en un escrit durant una situació comunicativa.


N’hi ha cinc diferents que s'agrupen en dos blocs:

Descriptives. Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Cohesió. La cohesió és el conjunt de mecanismes lingüístics que asseguren la coherència d'un discurs i que estructuren el text. Es basen en la repetició d'elements per garantir la unitat del discurs, en les subistucions i el·lisions i en els connectors o paraules que actuen com a nexes.


- Coherència. és la unitat temàtica d'un discurs o text, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades. La coherència s'aconsegueix amb mecanismes de cohesió (com els connectors que ajuden a fer evident l'estructura textual) però també encadenant els temes de manera que la infrmació nova estigui precedida per informació ja coneguda. D'aquesta manera el lector pot assimilar el que se li explica de manera progressiva i connectant-ho amb el que ja sap (i per tant es pot produir un aprenentatge significatiu si és un text didàctic). El paràgraf assegura que la informació estigui ben repartida en unitats coherents.


- Adequació. Grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre.



Prescriptives. Característiques que determinen normes d'ús.

- Correcció. Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.

- Variació. És el diferent ús d'una mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua. Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: diatòpiques o geogràfiques (dialectes), diastràtiques o socials i diafàsiques o lligades a una situació comunicativa (registre lingüístic).

JClic


L'altre dia a la classe de TIC el Jorge ens va presentar el programa JClic. És un programa en el qual es poden realitzar una sèrie d’activitats educatives, com trencaclosques, relacionar paraules i dibuixos, etc.


JClic és una eina d'autor que permet al professorat crear amb facilitat recursos educatius digitals.


El material pot ser utilitzat per qualsevol professor(a) de forma autònoma i també pot servir de base per a la realització d'activitats de formació presencials, semipresenciales i a distància, organitzades per qualsevol institució educativa.


El seguiment del material i la realització de les activitats que inclou requereixen aproximadament 30 hores de dedicació.


El programa et permet crear les teves pròpies activitats mitjançant la opció JAuthor. Només cal fer clic a “crear projecte” i allà esculls quin tipus d’activitat vols crear. Tens les següents opcions:

- “mediateca”

- “activitats”

- “seqüència”


També vam estar provant un altre joc anomenat Crayon Physics, que és un joc en el que has de guiar una piloteta, interactuant amb ella i dibuixant figures amb el ratolí, fins a una estrella, la qual marca la fi del nivell.

SÍNTESIS SOBRE EL LENGUAJE Y LAS LENGUAS




1. ALGO MÁS QUE UN MEDIO DE COMUNICACIÓN

Las señales están destinadas a un proceso de comunicación entre un emisor y un receptor. Dentro del lenguaje humano las señales cobran una situación privilegiada.
Sin este factor, la comunicación y el lenguaje es impensable. Para definir el lenguaje humano debemos ir más allá de la relación de lenguaje únicamente como medio de comunicación.

2. ELEMENTOS PARA UNA DEFINICIÓN DEL LENGUAJE

Dejando a parte los casos especiales, todo ser humano se comunica mediante alguna lengua. Esto nos permite confirmar que la humanidad se diferencia de los otros primates más desarrollados, la facultad innata del lenguaje como medio de comunicación y expresión.
Además el lenguaje humano se divide en varios niveles (oración, morfema), permite la creatividad, y poder expresar un conjunto de sensaciones, ideas o situaciones.


a. El lenguaje y la organización del entorno. A partir de una lengua podemos organizar nuestro entorno. Y atribuir un nombre a cada especie, tamaño, forma o situación. Hemos definido también los colores y cada uno de sus nombres, a partir de percepciones. Desde esta perspectiva podemos decir que las percepciones del entorno, con el lenguaje, las reducimos y ordenamos.

b. El lenguaje y el pensamiento. El lenguaje nos permite pensar. Es necesaria una constitución cerebral minimamente adecuada para desarrollar el lenguaje, y sin este, no hay indicios de inteligencia humana. De esta manera, podríamos decir que las capacidades de inteligencia y de lenguaje se deberían haber desarrollado de manera paralela, aunque es difícil de verificar. Es decir, el lenguaje en la constitución del pensamiento es un elemento imprescindible.

c. El lenguaje y la memoria. Una de las bases de la memoria es el lenguaje. El ser humano cuando nace se ve obligado a empezar de cero, porque su pueblo le hará adquirir los conocimientos vertidos en la propia lengua.
La lengua nos permite hacer nuestro propio relato de la vida.
El lenguaje es imprescindible para el soporte de la memoria tanto colectiva como individual.

d. El lenguaje y la auto expresión. No siempre en el momento de comunicación con otra persona queremos transmitir informaciones, a veces simplemente se hace para desahogarse de ideas o pensamientos propios. Pensamos con secuencias de palabras que rondan en nuestra mente. La lengua es el principal soporte de los pensamientos, ya que cuando pensamos, la lengua realiza un mínimo movimiento sin llegar a ser articulado para realizar un sonido. El lenguaje nos permite la auto expresión de nuestros pensamientos y el diálogo con nosotros mismos.

e. El medio más extenso. Toda expresión humana puede encontrar su representación en el lenguaje, mientras que al contrario, no es posible. La realidad es que constantemente traducimos gestos o sensaciones y conceptos de la ciencia a través del lenguaje. El lenguaje es el medio de comunicación y expresión mas amplio de los seres humanos.

3. LA DEFINICION GENERAL DEL LENGUAJE

El lenguaje es un medio de expresión y el mas extenso de los seres humanos, además de clasificarnos como tales. Mediante el lenguaje expresamos las sensaciones del entorno y las propias, y juega el papel de base de la memoria. Mantenemos diálogos con nosotros mismos gracias al lenguaje.

Rosa Sensat

En l'assignatura de la Queca, Història i Antropologia de l'Educació, haviem de fer el treball de les pel·lícules, que ja vaig publicar una entrada sobre la pel·lícula de Crash, i a més, haviem de escollir de fer un treball sobre una llista de pedagogs que teníem o sobre l'educació dels nostres avis.
Jo vaig escollir el treball sobre el pedagog i més concretament sobre Rosa Sensat, juntament amb la Irene Ruiz, la Laia Cassany i jo la Sandra Pérez.
L'havíem d'haver fet la setmana passada, però no va donar temps!
Així que penjo aquí el power point que farem servir per explicar els trets més característics d'aquesta pedagoga.

El Territori: El Barri de la Barceloneta


La nostra professora de l'assignatura COED, ens va posar un treball en el qual només ens va donar aquestes pautes:

- Havia de durar 6 minuts, com a màxim 7
- Tema de lliure elecció
- Només havia de ser expositiu, no havíem d'entregar cap treball escrit


A més tots els membres que participen de públic, quan ho són en la sessió que li correspon ha d'omplir una graella qualificativa on hem de ser crítics amb les exposicions dels nostres companys tenint en compte:


- Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori...)
- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra...)
- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara...)
- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa...)
- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora...)
- Temps (adient, massa llarg, curt...)
- Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, no sap què fer amb les mans...)
- Veu (entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació...)
- Actitud (registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals...)
- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi...)
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar...)
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text, animacions...)
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual...)


El dimecres passat, ens va tocar a la Sandra Fernández Pizarro i a mi, que vam escollir el tema del ''Barri de la Barceloneta'' i el que vam fer és utilitzar de suport un power point amb títols i imatges sobre el que anavem parlant i al final de la presentació vam repartir uns tríptics amb més informació ampliada per si algú tenia curiositat.


Els temes que vam tractar van ser:


El Barri de la Barceloneta

La Barceloneta és un barri miner de Barcelona, construït el 1753 projectat per l’enginyer Joris Prosper Van Verboom per tal d’encabir-hi els habitants de la Ribera que havien perdut les seves cases enderrocades per ordre de Felip V per tal de construir la Ciutadella.

Primer va ser l’illa de Maians

Cap a 1474 ens arriben les primeres notícies de la formació d’una obra portuària a Barcelona que consistía en un braç de terra per formar el que sería un petit molt. Gràcies als sediments marins i del Besòs es formà una petita península. Al 1718 davant del creixement, les autoritats van donar pas a la fundació de la Barceloneta.

La primera pedra

El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col·locació de la primera pedra del que havia de ser el barri marítim de la Barceloneta. Aquesta primera pedra, que va ser trobada al passeig Joan de Borbó cantonada Maquinista, tenia la següent inscripció: “A la formación de este pueblo se dio principio en 3 de febrero de 1753”.


Platja Urbana de Barcelona

És la platja de Barcelona per excel·lència que pren el seu nom de l'antic barri mariner, La Barceloneta, i disposa de tots els serveis propis d’una platja urbana. Comprèn la platja de Sant Miquel i la de Sant Sebastià i es troba situada entre l’Escullera i l’Hospital del Mar, al davant del Passeig Marítim.
Platja de sorra daurada i aigües tranquil·les.

El Consorci EL FAR.

És una entitat que té com a finalitat promoure i desenvolupar els valors associats al mar i al litoral. Ha establert la seva actuació entorn a: · Foment dels valors ambientals del mar i del seu litoral en el marc de la sostenibilitat.· Formació professional en els oficis del mar.· Promoció del sector nàutic.

Cofradia de Pescadors de Barcelona

Fou fundada l’any 1945 pels propis pescadors de Barcelona. És una corporació de dret públic, sense ànims de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats i exerceix la representació del sector pesquer i l’activitat extractiva pesquera de l’àmbit territorial de Barcelona.

Centre Cívic.

Equipament municipal al servei del barri e la Barceloneta. Situat en un marc privilegiat, al costat de la platja de la Barceloneta. És un espai per a tu on trobaràs gent amb qui compartir aprenentatges i coneixements. Consta de diferents serveis: casal infantil, espai jove i casal de gent gran.

Mercat de la Barceloneta

Pertany al primer gran grup de mercats municipals que actualment ja són centenaris. Tant per la seva valuosa estructura arquitectònica, metàl·lica, amb tancament d’obra vista i distribuïda en tres naus, com pel servei que des de fa més d’un segle dóna a la ciutat, representa un patrimoni singular per a Barcelona.

Hospital del Mar

L’Hospital del Mar és un hospital general modern, universitari, actiu, investigador, que atén patologies de complexitat mitjana i alta i que, per la seva llarga història i ampla tradició de servei a la ciutat, batega i creix al mateix temps que ella.

Club Natació Atlètic-Barceloneta

El Club Natació Atlètic-Barceloneta és una entitat esportiva sense afany de lucre, fruit de la fusió entre el Club Natació Atlètic, fundat l'any 1913 i el Barceloneta Amateur Club, fundat l'any 1929. El seu objectiu és la promoció de la natació i el waterpolo, i la divulgació de la pràctica esportiva entre tothom.

Biblioteca Pública

El 2001 la Cooperativa obrera la Fraternitat es va recuperar com a biblioteca pública per al barri. De la rehabilitació es va encarregar l’arquitecte Josep María Rovira.


Església de Sant Miquel del Port

Contemporàniament a la creació del barri (1753), va ser erigida l'església de Sant Miquel del Port, acabada el 1755. Originalment, tenia planta quadrada, amb una cúpula al centre sostinguda per quatre grans pilars. El 1863 va ser ampliada per Elies Rogent, adoptant una estructura de tres naus, amb un fals creuer, damunt del qual es va afegir una segona cúpula. La façana, d'un barroc classicista, està distribuïda en tres cossos, el central més alt, delimitats per dos pisos de dobles columnes. Al centre hi ha la porta, amb frontó triangular, i al seu damunt una fornícula amb la imatge del sant. La imatge original, obra de Pere Costa, va ser destruïda el 1936 i ha estat refeta modernament.

Els cors

Es tracta d'una de les celebracions més tradicionals del barri. Les festes duren tres dies, del dissabte anterior a Pasqua Granada al dilluns següent, i estan protagonitzades per les agrupacions corals o "cors" del barri. La festa comença dissabte al matí amb la desfilada de les diferents corals pels carrers del barri, en un circuit que fa passar cada colla davant del local de totes les altres. Una vegada acabada la desfilada, les colles surten d'excursió amb autocars i passaran el cap de setmana fora de casa. Les corals, abans bàsicament integrades per homes, tornen dilluns a la tarda i tornen a desfilar, però aquesta vegada amb un aire bastant més despreocupat i burlesc, amb les disfresses carregades d'embotits i els obsequis més increïbles. La desfilada de dilluns a la tarda omple els carrers de la Barceloneta d'un ambient excepcional fins i tot ben entrada la nit. Finalment, cada agrupació arriba de nou al seu local passant per sota d'una cortina de focs d'artifici que els dóna la benvinguda. La festa s'allarga tota la nit pels diferents bars i locals del barri.

Festa Major de la Barceloneta

L'any 1855 es va instituir la Festa Major de la Barceloneta dedicada al seu patró Sant Miquel Arcàngel, per animar la celebració al principi s'organitzaven balls populars però amb el temps es decidí crear comissions per organitzar la Festa Major que no només feien balls sinó que van afegir cada cop més actes a les festes com el pregó, engalanar i il•luminar els carrers, les degustacions de coca i moscatell, les bandes de música i el famós canó que surt puntualment a les 9 del matí el 29 de setembre dia de Sant Miquel.

Debatim!

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. Té un caràcter més formal que la simple conversa i a vegades pot comptar amb la presència d'un moderador que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de parers.

Els debats són freqüents en educació com a mètode per fer reflexionar els assistents. Igualment són propis de l'àmbit universitari, en forma de col·loquis o taules rodones sobre una qüestió rellevant i on el públic pot intervenir fent preguntes als que estan debatent. Els contertulis de programes periodístics o els candidats polítics també apareixen als mitjans de comunicació fent debats.

Ja fa dues setmanas que hem començat els debats a classe de COED i de moment els temes que hem debatut han estat els següents:

- Integrar o no els nens amb discapacitats a les aules.


- Escola obligatòria fins als 18 anys, sí o no.


- La religió a les escoles. (El meu tema)


- És o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.

Bé doncs des del meu punt de vista tots els temes han estat molt encertats, i els debats no han perdut la meva atenció ni un instant.

El meu grup està format per:

A favor: Irene, Sandra.C, Lídia, Laia i jo (Sandra.P).
En contra: Juan Antonio, Nadia, Isaac i Unai.

I el nostre tema de debat que vam portar a terme aquesta pasada setmana, va ser La religió a les escoles:

És un fet evident a les escoles que la matriculació d’alumnes procedents de molts països, cultures i religions augmenta de manera contínua i imparable. Avui, a l'escola, el pluralisme religiós és un repte afegit a l'hora de fomentar i preservar valors com el diàleg, el respecte mutu, la tolerància i la igualtat entre una població escolar. Com podem ser tolerants si només ens coneixem a nosaltres i no sabem que pugui existir gent diferent.

Estudiem Mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans,i què comprendrem de la història d'Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer la Religió que va canviar la faç del món i produí una nova civilització?. Hem de saber qui som, d’on venim i molt important saber on volem anar.
Pel que fa a l'art, què seran per a nosaltres les obres mestres de l'Edat mitjana i dels
temps moderns si no coneixes el motiu que les han inspirades i les idees religioses que contenen? I qui diu l’art diu qualsevol altre representació artística.

La religió és part de la nostra història i de la nostra cultura. Com a futurs Mestres podem estar en contra del coneixement?, si és així treurem una part del coneixement als nostres alumnes. Això és el que volem?

Realment podem criticar la religió si no la coneixem?
Doncs això és el que volem que tinguin els nostres alumnes, un ventall ample de possibilitats per tenir capacitat de criticar de seleccionar els que els hi agrada i el que no.

Però com decidiran els nens si ja ho fem nosaltres per ells, ja els hem marcat el camí a no seguir sense coneix-se’l? Lo mateix que es fa o feia a l’escoles totalment transitives, el professor únic posseïdor de la veritat la traslladava als seus alumnes.

Mentre el món va obrint portes per accedir a la informació nosaltres les anem tancant.
La nostra cultura vulguem o no està plena de referències religioses, si censurem la religió estarem censurant la nostra cultura.

Nosaltres com a futurs mestres no podem ignorar que tindrem nens a l’aula que seran de diferents religions. Aprendre i conèixer les diferents religions és conèixer als demés, és ser més tolerants. Quantes guerres hi ha al món per temes religiosos?
I com molt bé ens va dir l’altre dia l’Eulàlia Bosch, “Els mestres no tenim dret a no alimentar la curiositat i les inquietuds dels nens”






martes, 24 de noviembre de 2009

Normes ISTE


Avui a classe de TIC, en Jorge ens ha encomanat una petita feina. Hem hagut d'entrar al bloc de Gestió de la Informació i TIC i hem hagut de llegir l’apartat de Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.


Hi havien els següents recursos:

Normes UNESCO (a Eduteka)

Normes ISTE (a Eduteka)

Currículum d' educació infantil.

Currículum educació primària.

Currículum educació secundària obligatòria.

Currículum batxillerat.



Bé doncs, a partir d'aquí el Jorge ha repartit per files aquests recursos cada persona ha tingut que fer una entrada al fòrum de Gestió de la informació i TIC, sobre el tema que l'ha tocat.


L'entrada havia de consistir en esmentar algun punt del recurs que t'ha tocat i fer una petita comparació amb mitjants que nosaltres com a ''mestres'' ja coneixem.


A mi m'ha tocat ''NORMES ISTE'' i he fet la següent refexió:



'' 5. Se comprometen con el Crecimiento Profesional y con el Liderazgo

Los docentes mejoran continuamente su práctica profesional, modelan el aprendizaje individual permanente y ejercen liderazgo en sus instituciones educativas y en la comunidad profesional, promoviendo y demostrando el uso efectivo de herramientas y recursos digitales. Los docentes:


a. Participan en comunidades locales y globales de aprendizaje explorando aplicaciones creativas de las TIC para mejorar el aprendizaje de los estudiantes.


b. Ejercen liderazgo demostrando una visión de la penetración de las TIC, participando en la toma de decisiones compartidas y en la construcción de comunidad, y promoviendo el desarrollo del liderazgo y de las habilidades en TIC de otros.


c. Evalúan y reflexionan regularmente sobre nuevas investigaciones y prácticas profesionales actuales, para hacer uso efectivo de herramientas y recursos digitales existentes y emergentes, con el objeto de apoyar el aprendizaje de los estudiantes.


d. Contribuyen a la eficacia, vitalidad y auto renovación tanto de la profesión docente como de su institución educativa y comunidad. ''

Bé doncs, jo he relacionat aquests aspectes, amb la blocosfera i els blocs en general.
La creació de blocs en els darrers anys ha crescut molt i ens ha permés establir relacions entre les persones, anant més enllà, crear xarxa.
Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions , els lectors dels bloc i els altres.
La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències...


Si voleu saber més informació sobre els blocs cliqueu aquí.


lunes, 23 de noviembre de 2009

Visita al centre socioeducatiu: Casal de Sant Roc


Visita a un centre socioeducatiu: CASAL DE SANT ROC

IES Eugeni d’Ors

En quant vam arribar al barri de Sant Roc de Badalona, hem anat al IES Eugeni d’Ors i ens han explicat breument en que consistirà la visita que faríem. En primer lloc ens ha definit què era un pla educatiu d’entorn. L’objectiu dels plans d’entorn és crear una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
És una feina conjunta que realitza la Generalitat, l’Ajuntament i entitats culturals per aprofitar els recursos que ofereix la ciutat per a millorar en l’àmbit educatiu.
A continuació ens van esmentar la situació en què es troba actualment el barri i la que va portar a formar aquest pla d’entorn.
A l’any 1962, Sant Roc va crèixer molt però es van produïr unes greus inundacions que van portar a reubicar el barri i es trasllada a gairebé tota la població els anomenats barracons grisos. A partir d’aquí, la població creix desfavoridament i en en molt dolentes construccions, a causa d’això, aquest barri va patir greus accidents a causa de les pèssimes construccions de les cases.
Hi ha edificis construïts en forma de lletra H, aquests, ens donen una mostra dels edificis que conserva el barri de l’Antiguitat. A més, hi ha també cinc torres en forma d’h
èlix que delimiten el perímetre del barri.
L’ambulatori, la biblioteca, el mercat, el centre cívic, el centre social, la residència de malalts físics, la residència de malalts psíquics (en procés), són unes de les instal·lacions públiques que la població de Sant Roc pot gaudir actualment.
Moltes gestions en les que la societat del barri ha invertit qüantitats de diners, ha estat per a el consum de drogues, que ha causat malalties, gent a la presó, morts per excés de consum, entre d’altres. Això ha comportat una actual inversió important per tal de millorar infraestructures, i en general, per a invertir en allò realment necessàri per al barri.
En l’actualitat, Sant Roc és el barri amb més població d’ètnia gitana de tot Catalunya. A la plaça Camarón de la Isla es congregaven unes 700 o 800 persones d’ètnia gitana i romanesos. La gent va aconseguir la dispersió d’aquestes persones mitjantçant multitid de protestes i reclamacions, ja que els habitants es sentien cohibits i no vivien amb tranquil·litat.



Fundació Ateneu Sant Roc

L’Ateneu popular de St. Roc és un edifici que entra a formar part d’una associació per facilitar subvencions, ajuts econòmics a les famílies, serveis, etc..
Aquest edifici que vam visitar, antigament era un punt de reunió dels habitants del barri, un centre social.
El seu funcionament es basa en un sistema assembleari, i s’organitza per comissions, grups i projectes.
Els treballadors de l’Ateneu són voluntaris, actualment només hi ha vuit treballadors contractats.
Horaris d’activitats que ofereix aquest centre:
- Matí: Ludoteca, formació global comunitària (per a dones gitanes concretament), atenció materno-infantil (per a nenes que són mares), entre d’altres.
- Tarda (després de dinar): Tallers amb dones sense les dificultats anteriors.
- A partir de les cinc de la tarda: Esplais, s’organitzen colònies, es a dir, actua com a centre obert.
Els nens d’entre 5 i 8 anys són els més desfavorits, al centre hi acudeixen famílies en situacions realment preocupants.
Des de l’Ateneu busqien promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions públiques de l’entorn, ja que és necessària la participació d’aquestes conjuntament.
Voldria fer menció, per acabar, de què no hi ha res gratuït, ja que sinó no es valora. Tothom paga encara que sigui molt poc. Aquí nosaltres per l’esplai dels infants potser paguem prop dels cent euros mentre que allà paguen un vint per cent d’això.

Improvització a Seminari

Avui m'agradaria parlar sobre una activitat que vam dur a terme fa unes sessions de seminari. El nostre professor, el Jorge, va portar a classe l'idea de improvitzar una història, un conte, va resultar una activitat molt interessant i amb la que tots vam riure molt i vam passar una molt bona estona.
El desenvolupament de l'activitat va consistir en:
1. Separar la classe en dos grups
2.El component d'un grup havia de començar una història, i el seu grup, component per component havia de seguir el fil de l'història
3.Mentre un grup improvitzava el seu conte, l'altre havia de estar apuntant i miran tots els aspectes pròpis de la improvització i els nervis del grup contrari
Aquesta activitat ens va permetre assolir el control dels nervis, la improvització i l'enginy.
Va ser molt divertit ja que hi van haver persones, com jo, que es van quedar en blanc i no sabíen com continuar el fil de la història.
Jo era l'última del meu grup, i hem va tocar fer el desenllaç del conte...un conte..una mica envolicat i extrany que no tenia ni cap ni peus i que no sabía com concluir, al final hem vaig sortir com s'hem va acudir al moment! Però espero que la pròxima vegada estigui millor preparada pel que hem vingui a sobre!
Soposo que l'improvització, com tot, es qüestió de pràctica i de posar-se.
Per acabar, m'agradaria que si algú que no és del meu seminari llegeix això, que ho proposi al seu seminari si no ho han fet, perque encara que els nervis a vegades ens superen, una bona estona està assegurada!

domingo, 22 de noviembre de 2009

Drets d'infants

Fa una setmana a la assignatura Societat Família i Escola, la Montse Alguacil ens va manar fer un treball en grup sobre els drets dels infants, però no volia un treball per escrit, sinò que una exposició com si la féssim davant d'uns nens, com els explicaríem aquests drets, o quina activitat faríem a classe per a treballar aquests conceptes.

Bé doncs, el meu grup format per la Mireia Bernadó, la Lídia Iglésias, la Cristina Bardía i jo, la Sandra Pérez, vam tenir la idea de fer un mòvil, que li vam posar el nom de : ''Pluja de Drets''.

Vam utilitzar filferro, fils, cartolines, retoladors, fil de pescar i paper de forrar.

L'estructura d'aquest mòvil va consistir de una cúpula formada per quatre núvols, de colors: groc, negre, rosa i blanc, amb això voliem representar com una metàfora de les diferents ètnies que hi han al món.Amb aquest mòvil hem volgut sobretot representar el dret a la igualtat!

Després vam penjar cartolines en forma de gotetes amb fils i forrades, amb els drets explicats!

El que vam pensar per a realitzar en el cas que haguéssim de fer una activitat relacionada amb els drets dels infants en una classe de primària, sería posar penjat a la classe l'estructura d'un mòvil sense que penjès res, i distribuïr la classe en grups i repartir a cada grup 3 drets per a que busquèssin informació i realitzessin les gotes amb cartolina i les forrèssin. Després pactar un dia en el que cada grup hauría d'explicar a la resta de la classe els drets que han cercat i penjar les seves gotetes al mòvil comú de la classe.



Vaig fer una foto al mòvil que vam fer abans de l'exposició perqué ens va quedar molt chulo i voli penjar-la al blog! Però..desgraciadament abans de passar la foto del telèfon mòvil a l'ordinador...HEM VAN ROBAR EL MÒVIL ALS FERROCARRILS!



De totes maneres he agafat una foto d'internet que té certa semblança..perqué us feu a la idea.



A més he penjat aquest vídeo perqué hem sembla que va molt lligat amb la idea que nosaltres voliem plasmar amb els núvols de diferents colors de la nostra manualitat. A mi personalment m'ha agradat molt aquest vídeo...I penso que hi han moltes persones del món que l'hauríen de veure..ja que per desgràcia poc a poc la gent superficial és més.



TOTS SOM IGUALS..TOTS SOM DIFERENTS!