martes, 24 de noviembre de 2009

Normes ISTE


Avui a classe de TIC, en Jorge ens ha encomanat una petita feina. Hem hagut d'entrar al bloc de Gestió de la Informació i TIC i hem hagut de llegir l’apartat de Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.


Hi havien els següents recursos:

Normes UNESCO (a Eduteka)

Normes ISTE (a Eduteka)

Currículum d' educació infantil.

Currículum educació primària.

Currículum educació secundària obligatòria.

Currículum batxillerat.



Bé doncs, a partir d'aquí el Jorge ha repartit per files aquests recursos cada persona ha tingut que fer una entrada al fòrum de Gestió de la informació i TIC, sobre el tema que l'ha tocat.


L'entrada havia de consistir en esmentar algun punt del recurs que t'ha tocat i fer una petita comparació amb mitjants que nosaltres com a ''mestres'' ja coneixem.


A mi m'ha tocat ''NORMES ISTE'' i he fet la següent refexió:



'' 5. Se comprometen con el Crecimiento Profesional y con el Liderazgo

Los docentes mejoran continuamente su práctica profesional, modelan el aprendizaje individual permanente y ejercen liderazgo en sus instituciones educativas y en la comunidad profesional, promoviendo y demostrando el uso efectivo de herramientas y recursos digitales. Los docentes:


a. Participan en comunidades locales y globales de aprendizaje explorando aplicaciones creativas de las TIC para mejorar el aprendizaje de los estudiantes.


b. Ejercen liderazgo demostrando una visión de la penetración de las TIC, participando en la toma de decisiones compartidas y en la construcción de comunidad, y promoviendo el desarrollo del liderazgo y de las habilidades en TIC de otros.


c. Evalúan y reflexionan regularmente sobre nuevas investigaciones y prácticas profesionales actuales, para hacer uso efectivo de herramientas y recursos digitales existentes y emergentes, con el objeto de apoyar el aprendizaje de los estudiantes.


d. Contribuyen a la eficacia, vitalidad y auto renovación tanto de la profesión docente como de su institución educativa y comunidad. ''

Bé doncs, jo he relacionat aquests aspectes, amb la blocosfera i els blocs en general.
La creació de blocs en els darrers anys ha crescut molt i ens ha permés establir relacions entre les persones, anant més enllà, crear xarxa.
Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions , els lectors dels bloc i els altres.
La senzillesa d'ús dels blocs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències...


Si voleu saber més informació sobre els blocs cliqueu aquí.


lunes, 23 de noviembre de 2009

Visita al centre socioeducatiu: Casal de Sant Roc


Visita a un centre socioeducatiu: CASAL DE SANT ROC

IES Eugeni d’Ors

En quant vam arribar al barri de Sant Roc de Badalona, hem anat al IES Eugeni d’Ors i ens han explicat breument en que consistirà la visita que faríem. En primer lloc ens ha definit què era un pla educatiu d’entorn. L’objectiu dels plans d’entorn és crear una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
És una feina conjunta que realitza la Generalitat, l’Ajuntament i entitats culturals per aprofitar els recursos que ofereix la ciutat per a millorar en l’àmbit educatiu.
A continuació ens van esmentar la situació en què es troba actualment el barri i la que va portar a formar aquest pla d’entorn.
A l’any 1962, Sant Roc va crèixer molt però es van produïr unes greus inundacions que van portar a reubicar el barri i es trasllada a gairebé tota la població els anomenats barracons grisos. A partir d’aquí, la població creix desfavoridament i en en molt dolentes construccions, a causa d’això, aquest barri va patir greus accidents a causa de les pèssimes construccions de les cases.
Hi ha edificis construïts en forma de lletra H, aquests, ens donen una mostra dels edificis que conserva el barri de l’Antiguitat. A més, hi ha també cinc torres en forma d’h
èlix que delimiten el perímetre del barri.
L’ambulatori, la biblioteca, el mercat, el centre cívic, el centre social, la residència de malalts físics, la residència de malalts psíquics (en procés), són unes de les instal·lacions públiques que la població de Sant Roc pot gaudir actualment.
Moltes gestions en les que la societat del barri ha invertit qüantitats de diners, ha estat per a el consum de drogues, que ha causat malalties, gent a la presó, morts per excés de consum, entre d’altres. Això ha comportat una actual inversió important per tal de millorar infraestructures, i en general, per a invertir en allò realment necessàri per al barri.
En l’actualitat, Sant Roc és el barri amb més població d’ètnia gitana de tot Catalunya. A la plaça Camarón de la Isla es congregaven unes 700 o 800 persones d’ètnia gitana i romanesos. La gent va aconseguir la dispersió d’aquestes persones mitjantçant multitid de protestes i reclamacions, ja que els habitants es sentien cohibits i no vivien amb tranquil·litat.



Fundació Ateneu Sant Roc

L’Ateneu popular de St. Roc és un edifici que entra a formar part d’una associació per facilitar subvencions, ajuts econòmics a les famílies, serveis, etc..
Aquest edifici que vam visitar, antigament era un punt de reunió dels habitants del barri, un centre social.
El seu funcionament es basa en un sistema assembleari, i s’organitza per comissions, grups i projectes.
Els treballadors de l’Ateneu són voluntaris, actualment només hi ha vuit treballadors contractats.
Horaris d’activitats que ofereix aquest centre:
- Matí: Ludoteca, formació global comunitària (per a dones gitanes concretament), atenció materno-infantil (per a nenes que són mares), entre d’altres.
- Tarda (després de dinar): Tallers amb dones sense les dificultats anteriors.
- A partir de les cinc de la tarda: Esplais, s’organitzen colònies, es a dir, actua com a centre obert.
Els nens d’entre 5 i 8 anys són els més desfavorits, al centre hi acudeixen famílies en situacions realment preocupants.
Des de l’Ateneu busqien promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions públiques de l’entorn, ja que és necessària la participació d’aquestes conjuntament.
Voldria fer menció, per acabar, de què no hi ha res gratuït, ja que sinó no es valora. Tothom paga encara que sigui molt poc. Aquí nosaltres per l’esplai dels infants potser paguem prop dels cent euros mentre que allà paguen un vint per cent d’això.

Improvització a Seminari

Avui m'agradaria parlar sobre una activitat que vam dur a terme fa unes sessions de seminari. El nostre professor, el Jorge, va portar a classe l'idea de improvitzar una història, un conte, va resultar una activitat molt interessant i amb la que tots vam riure molt i vam passar una molt bona estona.
El desenvolupament de l'activitat va consistir en:
1. Separar la classe en dos grups
2.El component d'un grup havia de començar una història, i el seu grup, component per component havia de seguir el fil de l'història
3.Mentre un grup improvitzava el seu conte, l'altre havia de estar apuntant i miran tots els aspectes pròpis de la improvització i els nervis del grup contrari
Aquesta activitat ens va permetre assolir el control dels nervis, la improvització i l'enginy.
Va ser molt divertit ja que hi van haver persones, com jo, que es van quedar en blanc i no sabíen com continuar el fil de la història.
Jo era l'última del meu grup, i hem va tocar fer el desenllaç del conte...un conte..una mica envolicat i extrany que no tenia ni cap ni peus i que no sabía com concluir, al final hem vaig sortir com s'hem va acudir al moment! Però espero que la pròxima vegada estigui millor preparada pel que hem vingui a sobre!
Soposo que l'improvització, com tot, es qüestió de pràctica i de posar-se.
Per acabar, m'agradaria que si algú que no és del meu seminari llegeix això, que ho proposi al seu seminari si no ho han fet, perque encara que els nervis a vegades ens superen, una bona estona està assegurada!

domingo, 22 de noviembre de 2009

Drets d'infants

Fa una setmana a la assignatura Societat Família i Escola, la Montse Alguacil ens va manar fer un treball en grup sobre els drets dels infants, però no volia un treball per escrit, sinò que una exposició com si la féssim davant d'uns nens, com els explicaríem aquests drets, o quina activitat faríem a classe per a treballar aquests conceptes.

Bé doncs, el meu grup format per la Mireia Bernadó, la Lídia Iglésias, la Cristina Bardía i jo, la Sandra Pérez, vam tenir la idea de fer un mòvil, que li vam posar el nom de : ''Pluja de Drets''.

Vam utilitzar filferro, fils, cartolines, retoladors, fil de pescar i paper de forrar.

L'estructura d'aquest mòvil va consistir de una cúpula formada per quatre núvols, de colors: groc, negre, rosa i blanc, amb això voliem representar com una metàfora de les diferents ètnies que hi han al món.Amb aquest mòvil hem volgut sobretot representar el dret a la igualtat!

Després vam penjar cartolines en forma de gotetes amb fils i forrades, amb els drets explicats!

El que vam pensar per a realitzar en el cas que haguéssim de fer una activitat relacionada amb els drets dels infants en una classe de primària, sería posar penjat a la classe l'estructura d'un mòvil sense que penjès res, i distribuïr la classe en grups i repartir a cada grup 3 drets per a que busquèssin informació i realitzessin les gotes amb cartolina i les forrèssin. Després pactar un dia en el que cada grup hauría d'explicar a la resta de la classe els drets que han cercat i penjar les seves gotetes al mòvil comú de la classe.



Vaig fer una foto al mòvil que vam fer abans de l'exposició perqué ens va quedar molt chulo i voli penjar-la al blog! Però..desgraciadament abans de passar la foto del telèfon mòvil a l'ordinador...HEM VAN ROBAR EL MÒVIL ALS FERROCARRILS!



De totes maneres he agafat una foto d'internet que té certa semblança..perqué us feu a la idea.



A més he penjat aquest vídeo perqué hem sembla que va molt lligat amb la idea que nosaltres voliem plasmar amb els núvols de diferents colors de la nostra manualitat. A mi personalment m'ha agradat molt aquest vídeo...I penso que hi han moltes persones del món que l'hauríen de veure..ja que per desgràcia poc a poc la gent superficial és més.



TOTS SOM IGUALS..TOTS SOM DIFERENTS!


Google llibres

A classe de TIC el Jorge ens va donar l'encàrreg de presentar per grups a la resta de la classe les diferents eines que podem fer servir d'internet, per adaptar-nos a les noves tecnologies com a mestres i poder ensenyar aquestes eines als nostres futurs alumnes.

Hem utilitzat sobretot google, per a les eines a exposar.

El meu grup està format per la Irene Ruiz, la Lidia Iglesias, la Sandra Cañete i jo, la Sandra Pérez.

Vam escollit parlar sobre el google llibres, un programa d'accés a llibres informatitzats, amb el qual pots realitzar diferents funcions.



Crash

Els components d'aquest treball som: Sandra Cañete, Sandra Pérez, Irene Ruiz, Lídia Iglesias i el Sergio Rella.
El nostre grup va escollir la pel·lícula Crash (2006) del director Paul Haggis i guanyadora de tres Oscar, per què dins d’un món com és el cinema, en el qual es pot mostrar tot tipus de cosses irreals i semblar que són reals, aquesta pel·lícula ens mostra una realitat que ens a de fer pensar. Una pel·lícula que com el llibre El tono en la enseñanza ens fa veure que cada persona, cada individu es únic i es el protagonista de la seva vida, a Crash totes les histories tenen la seva importància.
Crash tracta de la col·lisió de vides i móns molt diferents dins d’una mateixa ciutat: podem veure el món dels que aparentment són més desfavorits, dos nois de raça negra, que mostren el món marginal i són protagonistes de robatoris, una família persa que viuen d’un petit negoci, una família sud americana obrera i un matrimoni que encara que estan en una molt bona situació econòmica estan mal vistos per què ell és negre i ella no. D’altre banda trobem als que a priori són més afavorits i estan al costat de la llei, però en realitat estan també marginats, com el fiscal del districte i la seva dona,un policia de raça negra i dos policies blancs.
Tots ells persones, individus molt diferents, però tots tenen en comú, la por, tots tenen por d’alguna cosa, el que els hi fa defensar-se en algun moment, fins i tot s’avancen a possibles esdeveniments que mai haguessin succeït .
Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada del blog del Sergio on estan penjats els vídeos de les escenes que vam comentar durant l'exposició!

martes, 17 de noviembre de 2009

Conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM


Conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM


A càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.

El Cibernàrium, és un espai de Barcelona Activa on iniciar-se en l’ús de les noves tecnologies, que permet estar al dia de les últimes soluciones tecnològiques i aprendre a utilitzar les eines d’internet.



- És un centre d’alfabetització i aportació digital
- Ofereix formació de les noves tecnologies
- Desenvolupament personal i professional dels ciutadants
- Forma part de la xarca de Barcelona activa



Hi ha tres línies d’activitats:

- Inicia’t en Internet
- Creix amb internet
- Itineraris de formació



Model formatiu:

- Càpsules de curta durada ( de 1 a 4 hores)
o Flexibilitat d’horaris
o Calendari ajustable a les necessitats individuals
o Possibilitats de repetir una cápsula
- Hi ha dos formadors per aula, de màxim 20 alumnes ( 2 alumnes per ordinador)
- Formadors de línia d’activitats de iniciat
o Conveni amb la Universitat Autonoma de Barcelona
o Orientació pedagògica de les càpsules



La divulgació tecnològica

- Aplicacions, accés a la conectivitat
Xifres
- Perfil de formació Interior
o 56% Dones
o 64% Majors de 40 anys
o 39% Alumnes de secundària
Reptes
- Expansió territorial a Barcelona. Proximitat amb els ciutadants
o Programa Atenes d’Alfabetització Digital
- Fomentar activitats de creació de comunitat al voltant del Cibernàrium
- Trasllat de part de l’activitat al 22@ -> Casa de TIC
- Potenciació de la línia creix amb les TIC




COMUNICACIÓ I EDUCACIÓ EN LA WEB 2.0



Vam realitzar un test, on hem vais adonar de que molts programes de l’actualitat no conec, ens mostraven en unes diapositives els programes i a un qüestionari haviem de posar si o no, depenent de si coneixiem el programa o no.

Escola filosòfica

- La paraula, el diàleg i la escrituta
- Escoles del Llibre Sagrat -> Revelació divina i reverència al text -> Hermenéutica
- El llibre, la repetició i la memòria
- Tallers gremials
o Iniciació al món esotèric
o Gremis i magisteri
o Aprendre fent
- Instruments, tèciques del treball i l’artesanía



Escola Burguesa

- ‘’Ciudadanía’’ masiva
- Treball industrial
o Fàbriques, pissarres, murs i uniformitat



Escola reserva

- Joc, imitació i docilitat
o Societat del espectacle
o Cultura horitzontal
o Docilitat i comunitat




Fàbriques de coneixement

- Centralitzades
- Burocràtiques
- Homogenitzadores
- Desincentivadores del aprenentatge
- Potència




Aprenentatge obert i explorador


1. Intuïtiu i espontani
2. Expert disciplinàri


Més endavant vam realitzar una pausa de uns quinze minuts, i al reprendre-la vam fer una tanda de opinions i qüestions que vam compartir tots junts.

Va ser una conferència interessant pero potser una mica llarga.
En aquesta conferència m’he adonat de la gran mancança de cultura digital que tinc, espero que amb la assignatura de TIC pugui aprendre i aprofundir en els meus coneixements.



Aquí penjo un vídeo que ens van presentar a la conferència que hem va semblar molt interessant:

lunes, 16 de noviembre de 2009

Descriure i escriure. Cassany, D



DIFERÈNCIES ENTRE EL CODI ORAL I ESCRIT


Diferències contextuals


Canal oral


Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.


Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar el que ha dit, però no esborrar-ho. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment.


Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil.


Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.


Utilitza molt els codis no-verbals: el moviment de cos,la conducta tàctil, l’espai de la situació... En una conversació normal, el significat social dels codis no-verbals és del 65% i 35% dels verbals.



Hi ha interacció durant l’emissió del text. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors, ja que mentre l’emissor parla veu les reaccions del receptor.


El context extralingüístic té un paper molt important.



Canal escrit


Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.


El receptor els percep simultàniament. Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.
Comunicació diferida en el temps i l’espai.


Comunicació duradora. Les lletres es graves en un suport estable i perduren. Adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.

Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc.


No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció del lector.


El context és poc important. L’escrit és autònom del context. L’autor crea el context a mesura que escriu el text.





Diferències Textuals


Canal oral

Gramàtica: fonologia i grafia

- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics..



Gramàtica: morfología

- Prefereix solucions poc formals: relatius simples, perfet perifràstic, combinacions de pronoms.

Gramàtica: sintaxi


- Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
- Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
- L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
- El·lipsis freqüents.



Gramàtica: lèxic

- Prefereix lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics.
- Accepta la repetició lèxica.
- Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, dallò, fer, fotre,etc.
- Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament.
- Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text.
- Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes..



Adequació:



- Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
- Associat a temes generals, grau de formalitat baixi propòsits subjectius.


Coherència:

-Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...
- Més redundant.
- Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
- Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat i per elaborar-les tal com vulgui.

Cohesió:

- Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions, etc)
- Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tons, etc.
- Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.
- Freqüència alta de referències exofòriques



Canal Escrit


Gramàtica: fonologia i grafia

- Gairebé no incorpora aquestes formes.

Gramàtica: morfología

- També usa solucions formals: relatiu compost, perfet simple, combinacions de pronoms.


Gramàtica: sintaxi

- Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions.
- Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
- Ordre més estable.
- El·lipsis menys freqüents.

Gramàtica: lèxic

- Tendència a usar lèxic marcat formalment.
- Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
- Freqüència molt alta.
- Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
- Absència d’aquests elements.
- Tendència a eliminar-los.
- Ús molt escàs.



Adequació:

- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.

- Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.

Coherència:


- Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació més rellevant.
- Menys redundant.
- Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
- Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes, etc.

Cohesió:

- Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços.
- Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses i altres codis gràfics.
- Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals.
- Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text).



GOOGLE DOCS '' Els portàtils a l'aula''


ELS ORDINADORS PORTÀTILS A LES AULES


Bé doncs, aquesta va ser la primera pràctica que vam realitzar amb el google docs.

Vam tractar el tema dels ordinadors a les aules, vam fer una breu introducció, vam parlar de l'escola 2.0, dels avantatges que suposen els ordinadors portàtils a les aules, de la política i l'educació i finalment vam realitzar una valoració personal.


Aquest treball el vam realitzar la Lídia Iglesias i jo i ens va servir per conèixer una nova forma de treballar des de casa de manera col·laborativa mitjantçant un document de discussió i des d'aquí crear una presentació i un formulari.


Des de que vam descubrir aquest programa l'hem fet servir per a realitzar molts altres treballs i ens ha donat molt bon resultat!





Conferència FER DE MESTRE




Conferència FER DE MESTRE

A càrrec d’Eulàlia Bosch



Eulàlia Bosch ha començat la seva conferència parlant de ‘’Fer de mestre’’ pel que fa al marc territorial de Barcelona, la nostra ciutat.


El lema que ha volgut destacar i entorn el qual ha reflexionat al llarg del seu discurs ha estat ‘’Els nens que creixen’’, que ha definit amb la següent comparació: ‘’Un petit detall com un elefant’’.


Un altre aspecte que ha tractat i que m’ha semblat molt interessat ha sigut el concepte de nens, com els individuus més extrangerns entre els extrangers, ja que els nens de fet, són els que acaben d’arribar al món i no tenen cap coneixement del que serà.


A més ens ha explicat, que per als infants, els mestres per professió no són els únics educadors, sinó que la societat en general, tots els factors que formen la vida i el territori de cada individuu són determinants per a adquirir una visió més positiva o més negativa de la ciutat de Barcelona.
Conèixer la nostra ciutat ens permetrà conèixer la resta de ciutats del món a partir de comparar la pròpia amb altres, i contrastar les diferències i importàncies de cada ciutat, i els punts que es tenen en compte per a conèixer un territori.


Aquesta professora de filosofía i autora del llibre Educació i vida cuotidiana, entre d’altres, ha esmentat dues frases que m’han agradat molt i m’han fet reflexionar:
- ‘’Hem d’ajudar als nens en la seva pròpia singularitat’’.
- ‘’Si pensem en els nens que creixen, hem de pensar en la vitalitat i la força que tenim davant’’


Més endavant ens ha donat a conèixer l’Eixample, on ha començat explicant que les escoles de l’Eixample són ben diferents de la resta ja que aquestes són edificis en vertical i no en horitzontal degut a la influència del pròpi entorn.


L’eduació ja no es centra només dins dels murs que la separen del carrer, sino que es centra en el territori que l’envolta i en fa un bon ús d’aquest, per enriquir la cultura i els coneixements d’aquests nens, perque en un futur coneguin la seva ciutat tal com indica, com la seva ciutat. L’escola ara aprofita el voltant seu com a recurs per als seus alumnes.

Bosch, ens ha parlat també de La Pedrera, i ha aprofundit en el fet de que aquesta arquitectura és plena de metàfores visuals, i que aquestes, totes tenen que veure amb l’exterior, i cada persona pot veure referència a una imatge o a una altre.

Hem de donar a conèixer als nostres alumnes tots els secrets de Barcelona perque puguin trobar el seu lloc al territori.

Una de les coses que també m’ha cridat molt l’atenció ha estat una comparació que ha fet mitjantçant una fotografia d’unes vaques, fent al·lusió als alumnes, és a dir, els rumiants surten a trobar l’aliment i después necesiten un lloc tranquil per a rumiar aquests aliments. Bé doncs els alumnes surten, adquireixen coneixemnets de fora, i después necessita integrar en l’escola tot allò que ha après en l’exterior.

Més endavant ha posat una fotografía d’un mestre davant de unes trenta cadires buides, com si es tractes d’una classe pero sense alumnes, amb aquesta imatge el que ha volgut explicar és com hi ha mestres que expliquen a cadires, entren a classe donen la seva lecció i marxen, però no tenen interés en que els seus alumnes adquireixin un bon aprenentatge i uns coneixements sòlids.

Un altre punt que ha tractat ha estat el següent: ‘’ Els nens són curiosos per necessitat, i nosaltres com a educadors hem d’alimentar aquesta curiositat’’. Caldría una ciutat sencera per satisfer aquesta curiositat dels infants.
Un gran aliat per als mestres són les arts, és a dir, la curiositat que podem sentir nosaltres al veure un quadre, llegir un llibre, ensenyar a ballar o veure una escultura, és tan gran com la passió dels nens per conèixer.
Exemple: El Palau de la Música, on cohesionen la música i l’arquitectura, dues formes artístiques que es viuen des de dins, és a dir, que donen aixopluc.
‘’La música és el so de la veu del mestre’’.


Ens ha fet referència també al llibre ‘’Alícia’’, el llibre del somni de fer-se gran. És una lectura bonica per alguns, i de por per altres, aquests els que senten por, són normalment persones que no volen fer-se gran.

Després ens ha passat un vídeo d’un home que ensenyava als seus alumnes una forma diferent de ballar, més expressiva, on treia de conclusió que la dansa alimenta l’interès dels nens.
Tots els que vulguin ser docents, han de voler ser sabis, encara que no ho aconsegueixin. La didàctica sola no va enlloc.

Per acabar, resaltar l’útima metáfora que ha esmentat : ''Fer de mestre és fer d’acomodador''.






(L'imatge que he adjuntat a aquesta entrada, representa per a mi almenys, clarament, la curiositat dels nens i si feu click a l'última frase on posa '' Fer de mestre'', podeu visionar la conferència de principi a fi).

miércoles, 11 de noviembre de 2009

CmapTools


Bé, encara que he tingut problemes per crear el meu CmapTools, ja que no m'ho podia descarregar, per fi, ho he aconseguit!
Ho he fet sobre els Rèptils i algunes de les seves classificacions.
Gràcies a aquest programa he après a fer esquemes i a tenir en compte una nova opció per organitzar els meus estudis.
En el meu esquema, he esmentat què són els Rèptils, els ordres vivents i les etapes de la seva història evolutiva.