Descriure i escriure. Cassany, D

DIFERÈNCIES ENTRE EL CODI ORAL I ESCRIT


Diferències contextuals


Canal oral

Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.

Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar el que ha dit, però no esborrar-ho. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment.

Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil.

Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.

Utilitza molt els codis no-verbals: el moviment de cos,la conducta tàctil, l’espai de la situació... En una conversació normal, el significat social dels codis no-verbals és del 65% i 35% dels verbals.

Hi ha interacció durant l’emissió del text. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors, ja que mentre l’emissor parla veu les reaccions del receptor.

El context extralingüístic té un paper molt important.

Canal escrit

Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. El canal visual té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.

El receptor els percep simultàniament. Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.
Comunicació diferida en el temps i l’espai.

Comunicació duradora. Les lletres es graves en un suport estable i perduren. Adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.

Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc.

No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció del lector.

El context és poc important. L’escrit és autònom del context. L’autor crea el context a mesura que escriu el text.

Diferències Textuals

Canal oral

Gramàtica: fonologia i grafia

- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics..

Gramàtica: morfología

- Prefereix solucions poc formals: relatius simples, perfet perifràstic, combinacions de pronoms.

Gramàtica: sintaxi

- Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
- Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
- L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
- El·lipsis freqüents.

Gramàtica: lèxic

- Prefereix lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics.
- Accepta la repetició lèxica.
- Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, dallò, fer, fotre,etc.
- Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament.
- Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text.
- Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes..

Adequació:

- Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.
- Associat a temes generals, grau de formalitat baixi propòsits subjectius.

Coherència:

-Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...
- Més redundant.
- Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
- Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat i per elaborar-les tal com vulgui.

Cohesió:

- Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions, etc)
- Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tons, etc.
- Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos, etc.
- Freqüència alta de referències exofòriques

Canal Escrit

Gramàtica: fonologia i grafia

- Gairebé no incorpora aquestes formes.

Gramàtica: morfología

- També usa solucions formals: relatiu compost, perfet simple, combinacions de pronoms.

Gramàtica: sintaxi

- Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions.
- Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
- Ordre més estable.
- El·lipsis menys freqüents.

Gramàtica: lèxic

- Tendència a usar lèxic marcat formalment.
- Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
- Freqüència molt alta.
- Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
- Absència d’aquests elements.
- Tendència a eliminar-los.
- Ús molt escàs.

Adequació:

- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.

- Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.

Coherència:

- Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació més rellevant.
- Menys redundant.
- Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
- Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes, etc.

Cohesió:

- Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços.
- Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses i altres codis gràfics.
- Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals.
- Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text).