domingo, 6 de diciembre de 2009

Característiques del discurs

Les característiques o propietats del discurs són les qualitats que actuen de manera eficaç en un escrit durant una situació comunicativa.


N’hi ha cinc diferents que s'agrupen en dos blocs:

Descriptives. Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Cohesió. La cohesió és el conjunt de mecanismes lingüístics que asseguren la coherència d'un discurs i que estructuren el text. Es basen en la repetició d'elements per garantir la unitat del discurs, en les subistucions i el·lisions i en els connectors o paraules que actuen com a nexes.


- Coherència. és la unitat temàtica d'un discurs o text, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades. La coherència s'aconsegueix amb mecanismes de cohesió (com els connectors que ajuden a fer evident l'estructura textual) però també encadenant els temes de manera que la infrmació nova estigui precedida per informació ja coneguda. D'aquesta manera el lector pot assimilar el que se li explica de manera progressiva i connectant-ho amb el que ja sap (i per tant es pot produir un aprenentatge significatiu si és un text didàctic). El paràgraf assegura que la informació estigui ben repartida en unitats coherents.


- Adequació. Grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre.



Prescriptives. Característiques que determinen normes d'ús.

- Correcció. Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.

- Variació. És el diferent ús d'una mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua. Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: diatòpiques o geogràfiques (dialectes), diastràtiques o socials i diafàsiques o lligades a una situació comunicativa (registre lingüístic).

No hay comentarios:

Publicar un comentario