El Connectivisme

Des de l'assignatura d'Utilització Didàctica de les TIC hem tractat el tema del Connectivisme i hem pogut veure a casa dos videos. El primer titulat The Networked Student i el segon El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente.

The Networked Student, és un documental que tracta sobre l'autoaprenentatge d'un estudiant quant a xarxes socials i El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente del professor Diego E. Leal Fonseca que defensa que el connectivisme és un recurs essencial per a que funcionin les TIC en l'actualitat. Els fets que han delimitat les teories que apareixen en el segon visionat van ser l'aparició dels primers ordinadors a l'any 1940 i l'internet a l'any 1990.

El connectivisme, creat per George Siemens i Stephen Downes, consisteix en ser partícep de la interconnexió d'una xarxa social que inclogui moltes connexions amb altres xarxes i serveis. A partir d'aquestes connexions l'alumne pot anar creant el seu propi PLE per avançar en el seu aprenentatge i així construir-lo.

L'alumne per tant, és el protagonista del seu propi aprenentatge i pot anar aprofundint mitjantçant altres connexions les mancances amb què es trobi. Així doncs, l'alumne ha de d'involucrar-se en la xarxa de manera que pugui donar informació i rebre perque aquestes connexios resultin beneficioses per tots els qui formin part d'aquest entorn d'aprenentatge.

Aleshores, en el moment en què l'alumne és autosuficient a la xarxa per poder anar adquirint els seus coneixements, quin rol juga el mestre?

El mestre ha de guiar a l'alumne en el seu procés, ajudar-lo a discriminar informació vàlida o erronia i actua com a animador i motivador de l'alumne. En resum, el mestre és el punt de suport per l'alumne i l'ajuda a gestionar tota la informació que reb de les diferents xarxes.

Sota el meu punt de vista aquest documental ha estat molt interessant ja que penso que permet que l'alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge i l'element clau. A més a més, d'aquesta manera es potencia que els nostres alumnes esdevinguin actius i persones crítiques amb allò que els hi interessa.

En definitiva la meva opinió és que el connectivisme és un gran recurs per la societat actual en què vivim i que és una manera de treballar molt més autònoma i reflexiva.