Va de Mestres

He escollit el capítol ''DE COM PODRIA SER L'INFERN D'UN MAL MESTRE'', perquè m'ha cridat molt l'atenció el tema a tractar.

'' En tot cas hauràs d'estar disposat a perdonar-te;
una disposició que, a més d'ajudar-te a mantenir l'optimisme de la
voluntat, t'ajudarà també a perdonar els errors dels altres.
Ara bé, hi ha una equivocació que has de mirar de no cometre mai:
malmetre la imatge dels teus alumnes, ferir-los fins al punt que els
facis deixar de creure en su mateixos, en les seves possibilitats de ser
els subjectes actius a l'hora de fer créixer els seus nivells d'humanitat.
Sovint, molt sovint, els mestres hem d'indicar i corregir maneres
de fer que no podem acceptar perquè lesionen els principis de la convivència.''

'' Hi ha mestres que tenen una gran habilitat a indicar la
falta sense ferir la persona, mentre que n'hi ha d'altres -pocs, però hi
són-que no fan aquesta distinció; amb unes altres paraules.''


Aquest text parla sobre la importància dels mestres de saber perdonar-se
a sí mateixos quan cometen errors en aquest món d'incertesa constant.

Els mestres, com els pares, també s'equivoquen, i hi han cops que no
saben controlar una situació i fereixen als alumnes fins al punt que els fan deixar
de creure en si mateixos, en les seves possibilitats, etc..

Es molt important corregir les formes de fer dels mestres
per tal de gaudir d'una bona convivència, i també la insistència i la paciència.

Hi han mestres, que humilien per a corregir els errors dels alumnes,
mentre que hi ha d'altres que ho fan sense ferir a la persona..

'' No és el mateix dir-li a una criatura: ''ets lleig''; que: ''has fet una cosa lletja''...''
I són aquells punts suspensius els que l'alumne interpreta com..: ''tu, que ets una persona maca''